Desembre 9, 2008 per paellapelmanec Totes les dades ho mostren. Les dones són pobres, si més no, més que els seus companys homes.
La discriminació salarial abasta tots les sectors d’activitat.
- A Catalunya una dona que treballa al sector serveis guanya 11,13 euros/hora, i un home 14,68 ( la diferència és 3,55 euros/hora) pel sector industrial els homes cobren 4,43 euros més l’hora que les dones.
Aquesta discriminació no se supera amb l’edat, sinó que ben al contrari seguim discriminades al llarg de tota la vida laboral.
- Les dones d’entre 25 a 34 anys cobren de mitjana uns 17,072,53 euros bruts anuals front els 20.222,20 euros bruts anuals que cobren en la mateixa franja d’edat els seus companys. Aquesta diferència d’uns tres mil i pocs euros no és res comparada amb la diferència salarial que puja gairebé als 11 mil euros bruts anuals entres els dos sexes en la franja d’edat dels 45 als 54 anys.
- Tot això sense tenir en compte que les dones estan ocupades majoritariament en les formes de contractació precàries i per aquests tipus de contractes els salaris són més baixos que pels indefinits. Si per un home el salari hora en el contractes indefinit és de 15,40 euros per la dona és d’11,50. I si les dones tenen contracte temporal, una cosa ben habitual, el salari hora es redueix a 9,50 mentre per a ell en la mateixa modalitat és de 10,44 euros.
Els empresaris privats continuen pensant que el salari de les dones és un complement del salari familiar, del salari que aporta un altre membre en el nucli familiar.
Ens obliguen a la dependència econòmica al·legant que “ha estat així al llarg de la història i és una tendència difícil de canviar”. Les polítiques institucionals en favor de la igualtat són -en bona part- paper mullat. Tenim llistes i càrrecs on la paritat comença a funcionar. Però les empreses privades són intocables. Accepten les bonificacions que els ofereixen les administracions per promocionar la dona en l’àmbit laboral però incompleixen sistemàticament l’equiparació salarial o el dret a no ser discriminades per raó de gènere en l’àmbit laboral. Promocionar-nos diuen ! Ja ! Salaris dignes demanem nosaltres, repartint els beneficis empresarials.
El treball en les administracions públiques és el que més igualtat salarial presenta. Però des de l’ascens del neo-liberalisme, escasseja, a no ser que contemplis l’opció de pertànyer als cossos repressius, que per aquests sempre n’hi ha.
El més sorprenent és que essent la discriminació salarial de les dones un fet tan conegut, estudiat i escandalós, ningú el presenti com a causa determinant de la violència de gènere. La mort física de desenes de dones a mans de les seves parelles, una xifra que no aconseguim fer baixar per anys que passen, s’explica, senyores, per la nostra dependència econòmica dins la família i la pobresa dins la societat. Pobres dones.
Les pobres dones no responen adequadament les enquestes ni s’adapten bé a les dades que provenen de la “Tesoreria General de la Seguridad Social”. Les enquestes no fan les preguntes que ens permetrien comptar-nos o comptabilitzar econòmicament les activitats que realitzem. Tanmateix són les dades que tenim i amb elles hem de treballar.
Font de les dades: Institut d’Estadística de Catalunya.
Les dades del post han estat extretes de l’Enquesta d’Estructura Salarial 2006 INE
Més informació: Anàlisi de l’Accent d’Aure Silvestre ” La crisi capitalista agreuja la vulnerabilitat de les dones davant la violència de gènere”
