dimecres, 25 de març de 2009

Les dones catalanes, al capdavant en fecunditat

Les dones catalanes en edat fèrtil ocupen el cinquè lloc en nombre de fills de l’Estat, segons un informe publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Amb un índex d’1,48 fills per dona, Catalunya és superada per Melilla (2,20), Ceuta (1,92), Múrcia (1,64) i Andalusia (1,51). La mitjana estatal és d’1,38 fills per dona. El primer fill es té als 29,3 anys.

Entre les comunitats autònomes que es troben per sota de la mitjana estatal, les que presenten taxes més baixes són Astúries (0,97), Galícia (1,03) i Castella i Lleó (1,11). De fet, el nombre de fills per dona és més elevat allà on hi ha més població jove i més població immigrada.

Dins de Catalunya, la demarcació amb un índex més elevat és Girona, amb un 1,61; seguida de Tarragona (1,51); i de Barcelona i Lleida, totes dues amb un 1,48.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 37. Diumenge, 1 de juny del 2008

En perill d'Extinció


Bones,

us presento un recurs força interessant sobre l'actual situació del nostre planeta. Es tracta d'una presentació flash del diari El Mundo.

dimarts, 24 de març de 2009

Pobres Dones. Dades de discriminació salarial


Desembre 9, 2008 per paellapelmanec

Totes les dades ho mostren. Les dones són pobres, si més no, més que els seus companys homes.

La discriminació salarial abasta tots les sectors d’activitat.

  • A Catalunya una dona que treballa al sector serveis guanya 11,13 euros/hora, i un home 14,68 ( la diferència és 3,55 euros/hora) pel sector industrial els homes cobren 4,43 euros més l’hora que les dones.

Aquesta discriminació no se supera amb l’edat, sinó que ben al contrari seguim discriminades al llarg de tota la vida laboral.

  • Les dones d’entre 25 a 34 anys cobren de mitjana uns 17,072,53 euros bruts anuals front els 20.222,20 euros bruts anuals que cobren en la mateixa franja d’edat els seus companys. Aquesta diferència d’uns tres mil i pocs euros no és res comparada amb la diferència salarial que puja gairebé als 11 mil euros bruts anuals entres els dos sexes en la franja d’edat dels 45 als 54 anys.
  • Tot això sense tenir en compte que les dones estan ocupades majoritariament en les formes de contractació precàries i per aquests tipus de contractes els salaris són més baixos que pels indefinits. Si per un home el salari hora en el contractes indefinit és de 15,40 euros per la dona és d’11,50. I si les dones tenen contracte temporal, una cosa ben habitual, el salari hora es redueix a 9,50 mentre per a ell en la mateixa modalitat és de 10,44 euros.
Els empresaris privats continuen pensant que el salari de les dones és un complement del salari familiar, del salari que aporta un altre membre en el nucli familiar.

Ens obliguen a la dependència econòmica al·legant que “ha estat així al llarg de la història i és una tendència difícil de canviar”. Les polítiques institucionals en favor de la igualtat són -en bona part- paper mullat. Tenim llistes i càrrecs on la paritat comença a funcionar. Però les empreses privades són intocables. Accepten les bonificacions que els ofereixen les administracions per promocionar la dona en l’àmbit laboral però incompleixen sistemàticament l’equiparació salarial o el dret a no ser discriminades per raó de gènere en l’àmbit laboral. Promocionar-nos diuen ! Ja ! Salaris dignes demanem nosaltres, repartint els beneficis empresarials.

El treball en les administracions públiques és el que més igualtat salarial presenta. Però des de l’ascens del neo-liberalisme, escasseja, a no ser que contemplis l’opció de pertànyer als cossos repressius, que per aquests sempre n’hi ha.

El més sorprenent és que essent la discriminació salarial de les dones un fet tan conegut, estudiat i escandalós, ningú el presenti com a causa determinant de la violència de gènere. La mort física de desenes de dones a mans de les seves parelles, una xifra que no aconseguim fer baixar per anys que passen, s’explica, senyores, per la nostra dependència econòmica dins la família i la pobresa dins la societat. Pobres dones.

Les pobres dones no responen adequadament les enquestes ni s’adapten bé a les dades que provenen de la “Tesoreria General de la Seguridad Social”. Les enquestes no fan les preguntes que ens permetrien comptar-nos o comptabilitzar econòmicament les activitats que realitzem. Tanmateix són les dades que tenim i amb elles hem de treballar.

Font de les dades: Institut d’Estadística de Catalunya.

Les dades del post han estat extretes de l’Enquesta d’Estructura Salarial 2006 INE

Més informació: Anàlisi de l’Accent d’Aure Silvestre ” La crisi capitalista agreuja la vulnerabilitat de les dones davant la violència de gènere”

dimecres, 18 de març de 2009

Pla Hidrològic Nacinonal

Us presento un enllaç força interessant sobre el polèmic trasvassament de l'Ebre, que explica de forma breu i concissa quines són les principals zones deficitàries d'aigua i els temes a debatre. Trobareu un dossier més complert en aquest enllaç.

Israel Kamakawiwo'ole - somewhere over the Rainbow

Bones a tothom,

aquí teniu la nota musical de la setmana: Over the rainbow
. En aquesta ocasió es tracta d'una versió d'Isarel Kamakawiwo'ole, encara que són moltíssims els cantants que l'han versionat (us recomano també aquesta altra versió de Norah Jones)

De fet es tracta d'una de les dues cançons més representatives del cinema juntament amb Singing in the Rain i va ser interpretada per primer cop per Judy Garland. Es va escriure a finals de la dècada de 1930, essent el tema més recorat de la pel·lícula “El mago de Oz” (1939).


Aquesta cançó ha estat considerada en nombroses ocasions com una de les més grans del segle XX.



dilluns, 16 de març de 2009

Low cost

El 'low cost' arrasa en España

No es casualidad que España sea uno de los paraísos del ‘low cost’, un mercado en el que han triunfado marcas y empresas como McDonald’s, Ikea, Primark o Ryanair y que ha visto el surgimiento de enseñas locales basadas en el modelo de posicionamiento medio a precios bajos, como Dia o Zara. El carácter lúdico y consumista de los españoles, unido a sus limitaciones de renta, ha hecho de nuestro país un verdadero territorio de ensayo de estos formatos. La actual crisis está obligando a las empresas a lanzarse sobre un formato de negocio que tiene reglas muy exigentes y que sólo está al alcance de los muy buenos.

Llegiu l'article complert

La crisis amenaza la revolución de la mujer

El empleo femenino está aguantando por ahora más que el masculino. Pero la sombra de la recesión pone en peligro el salto histórico que han dado las españolas en la última década.

Cuidado. La crisis económica empieza a poner en cuestión si los derechos adquiridos por la mujer en el mercado laboral y los hitos conseguidos en los últimos años pueden mantenerse. Es una duda que, con el imparable deterioro de la economía, resulta difícil de responder tajantemente, ni siquiera en el día de la mujer trabajadora, que se celebra hoy.

Accediu a l'article complert.

diumenge, 1 de març de 2009

Tracy Chapman - Talkin abaut revolution (Live). Crossroards

Aquí teniu la nota musical de la setmana. Com quasi sempre us deixo un video d'un/a artista compromés amb el món en el què ens ha tocat viure. En aquest cas es tracta de la Tracy Chapman (Cleveland, Ohio, 30 de març de 1964).

Aquesta cantautora nordamericana ha guanyat diversos premis Grammy; i és coneguda per l'èxit de cançons com la que aquí us presento, entre d'altres com "Fast Car", "Change", "Baby Can I Hold You (Live)" i "Give Me One Reason". Va actuar en l'homenatge del 70 aniversari de Nelson Mandela.

City Population

Aquí teniu un recurs que us pot resultar força útil per conèixer quelcom més sobre la població mundial. Podeu consultar dades de població referents a països, ciutats, divisions administratives concretes, etc.

A la vegada, ofereix un munt de possibilitats per treballar diversos aspectes com ara, indicadors, estadístiques, mapes interctius, diagrames, opcions de cerca...